"... y colorín colorado..."

Bona nit a tothom!!! Ara mateix son quasi les 12 de la nit del diumenge 26 de Maig de 2013.
Abans d'ahir va ser la festa final del Projecte Rossinyol.
Com a valoració general del projecte es podria dir que ha sigut una experiència diferent per a mi, mai havia fet res semblant.
Tot i que, penso que en el context en el qual l'he viscut, potser no ha estat el més òptim. El fet d'anar estressada amb les meves classes, examens, treballs, ...
El fet d'haver de sacrificar el poc temps lliure que tenia, en comptes de dedicar-m'ho exclusivament a mi havia de quedar amb la Nicole. És per aquest motiu que en part reconec he estat bastant agobiada, i tenia moltes coses en les quals pensar, sentia pressió perquè moltes vegades s'acostava el dia de la quedada i no tenia ni idea d'on anar i què fer. Però reconec que aquesta noieta m'ho ha posat fàcil; pobreta sempre s'ha adaptat a tot (excepte llargues distàncies, pel mareig, jajaja...) i en aquest sentit no he tingut problemes.

M'ha explicat coses del seu entorn, del seu país. He congeut la seva família, tots molt amables.
En definitiva, m'alegro molt d'haverla conegut, és una personeta que val molt la pena, i em recorda a mi en el sentit que té les seves idees molt clares, sap el que vol fer i què necessita per aconseguir-ho, i sap el tipus de persona que desitja ser.

Com he dit, penso que en unes altres circumstàncies n'hagués gaudit més, ja que també ha sigut un curs difícil per mi en general, i això es reflectia en tot.

Finalment, la festa va estar bé, van venir la Nicole, la seva mare i el seu germà. Vam estar parlant i riguent com més d'una hora, i reconec que tot i que quan pensava en la fi del projecte com a "una tasca menys a fer entre tant d'estrès" ara em fa pena. Quan em vaig acomiadar de la Nicole i la vaig abraçar, li vaig prometre que algún dia a l'estiu quedaríem, ja sense estar sota pressió, sense restriccions. Com una amiga meva més. La pobra està molt sola, i sincerament deixar de saber d'ella per sempre no ho veig ni minimament viable. Crec que encara que sigui petit, mantindrem el contacte.

Perquè al cap i a la fi... es fan estimar aquests Rossinyolets!!!

Aquí m'acomiado ja, espero algún dia d'estiu renovar el blog i poder mostrar-vos una fotografia nostra de vacances, quedant fora del projecte, purament per amistat.

Una abraçada a tots.